Estem condemnats a la extinció?

on

via: Centpeus

Hi ha preguntes que semblen ridícules fins que hi penses una mica. Aleshores te n’adones que amaguen més del que sembla. Una d’aquestes la va fer el gran físic Enrico Fermi als anys 50 i, en una versió casolana vindria a ser: “On coi son els extraterrestres?”. La clau és que a la nostra galàxia (per no parlar de galàxies properes) hi ha centenars de milers de milions d’estrelles. Cada una amb un grapat de planetes al voltant. Per tant, seria d’esperar que la vida intel·ligent abundés per l’Univers. Per poc probable que sigui la seva aparició, amb un nombre tan immens de possibles llocs on sorgir podríem esperar la presència de moltes civilitzacions extraterrestres.

Aleshores, com és que no les hem vist? No parlem de que ens visitin amb boniques naus plenes de ET. El problema és que, fins ara, no hem detectat cap senyal en tot l’espectre electromagnètic. Cap fenomen que indiqui que l’ha generat una intel·ligència de cap mena. Aparentment la galàxia no bull plena de civilitzacions. Això és el que anomenem la “Paradoxa de Fermi” i que ell mateix va mirar de resoldre amb la hipòtesi del “gran filtre”.

El raonament seria: Amb tantes possibilitats com hi ha perquè aparegui vida intel·ligent, seria d’esperar que detectéssim moltes civilitzacions extraterrestres. Com que no les veiem, podem suposar que hi ha algun factor que les va eliminant. Un filtre que molt poques, si és que cap, civilitzacions aconsegueixen superar. Segons això, el destí més probable de qualsevol civilització és la extinció.

El debat del gran filtre ressorgeix ocasionalment i s’han proposat diferents maneres de resoldre’l. Hi ha qui diu que la aparició de la intel·ligència és menys probable encara del que podem pensar. Potser estem sols a l’Univers perquè la combinació de fets que van portar a la civilització és extremadament improbable. Però en realitat no hi ha motius per pensar que siguem tan especials. Quan apareix la vida , l’evolució es posa en marxa i el planeta s’omple d’una diversitat fabulosa. Que alguna arribi a ser intel·ligent sembla només qüestió de temps.

Hi ha qui opina que s’oculten a la nostra vista. Però això és considerar-se molt important. Després de tot, vivim en un petit planeta d’un racó perdut entre milions d’estrelles. Qui tindria interès en amagar-se de nosaltres?

Altres pensen que les civilitzacions tenen massa dificultats per colonitzar l’espai. Entre el problema de les distàncies i el dels recursos limitats, no ha de ser gens fàcil. Bé, potser no s’allunyaran del seu planeta, però senyals hauríem de veure. Ni que siguin emissions de radio d’algun tipus.

Hi ha més opcions, però la que em sembla més assenyada és la més senzilla. Encara no disposem de tecnologia per detectar-los. Es diu que l’espectre radioelèctric és ideal, barat, universal i tot això per enviar senyals. Però a mi em sembla una mica cutre. Simplement és el millor que coneixem. I només des de fa uns pocs anys. La vida va aparèixer fa tres mil milions d’anys. Els humans fa cinc milions d’anys, i les civilitzacions fa uns sis mil anys. La radio la coneixem només des de fa poc més d’un segle. Pensar que ja no descobrirem altres sistemes millors és ser molt cregut.

Per descomptat que per buscar extraterrestres has de fer servir el mètode de comunicació més modern que tinguis. Un mesopotami no pensaria en fer servir telescopis, i Galileo no imaginaria radiotelescopis. D’aquí a tres-cents anys potser diran que buscar per l’espectre electromagnètic era tan absurd com fer-ho intentant detectar senyals de fum.

Imaginem per un moment que existissin els taquions. Partícules que viatgen més de pressa que la llum. Quina civilització seria tan ximple per perdre el temps amb senyals de radio, lentíssimes, si pot fer-ho instantàniament amb taquions? Seria com si ara ens plantegéssim enviar missatges en diligències estirades per cavalls. O potser prefereixen comunicar-se fent servir neutrins, ja que l’univers és gairebé transparent per ells. Que nosaltres amb prou feina els detectem és problema nostre. O algun altre sistema que ara mateix ni podem imaginar.

Potser sí que hi ha un gran filtre, però jo ho dubto. El que segur que hi ha son molts petits filtres que no tinc gens clar que la nostra civilització superi. Per mi, la paradoxa de Fermi simplement indica que som infants, una mica massa creguts, començant a descobrir joguines amb les que explorar l’Univers per respondre la gran pregunta; Hi ha algú allà fora? O potser estem sols a l’Univers…?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s