Càncer. Les noves eines

vía Centpeus

Càncer. Les noves eines

Ahir, en Carles Capdevila va reprendre la seva columna diària i va fer-ho explicant que li havien diagnosticat càncer de colon. L’article es va omplir immediatament de missatges de suport i ànims. M’ha cridat l’atenció que, en molts casos, esmentaven vivències similars per part dels qui deixaven el comentari o de les seves famílies. Ben mirat, hi ha poques famílies que no hagin topat amb un diagnòstic d’algun tipus de càncer. Fa un segle tothom tenia parents morts per malalties infeccioses. Amb els antibiòtics i les vacunes vàrem superar aquella etapa i ara la lluita és contra el càncer. El dia que aconseguim curar-lo, viurem més anys i trobarem que caldrà lluitar contra altes malalties, probablement neurodegeneratives.

L’interessant, i el que convida a l’optimisme, era que molts comentaris eren testimonis de persones que havien superat el càncer. I aquest és un missatge en el que encara cal insistir més. Un diagnòstic de càncer avui té molt poc a veure amb el mateix diagnòstic fa trenta anys. Normalment no en som gaire conscients de com han arribat a canviar les coses i seguim parlant de quimioteràpia, radioteràpia i cirurgia sense ser conscients de les millores que s’han introduït en relativament poc temps.

Cada cas és un món i els metges han de decidir quina és la millor combinació de tractaments. Això sembla una obvietat però fins no fa tants anys no es podia fer ja que no hi havia tantes opcions per triar. Allò de la “medicina personalitzada” està tot just començant, però ja es comença a analitzar la genètica del tumor per veure quines mutacions concretes presenta i quins medicaments seran més o menys efectius en aquell cas concret. Fa deu anys això era ciència ficció.

Ara ja es té clara la importància del suport emocional i social, cosa que abans es passava molt per alt. Però sobretot, com que cada vegada coneixem millor el comportament del nostre cos i el dels tumors, hem pogut anar dissenyant eines més i més sofisticades per tractar-los. Per exemple, fa uns deu anys es va començar a fer servir el Cetuximab. De vegades, les cèl·lules tumorals creixen molt perquè una proteïna de la seva membrana (anomenada EFGR) funciona massa i no para d’enviar senyals que empenyen al nucli a dividir-se. Doncs el que s’ha fet és fabricar un anticòs que es dirigeix específicament contra aquesta proteïna i la bloqueja. Com si posessis silicona al pany d’una porta que no vols que s’obri.

Des del 2004 també hi ha disponible el Bevacizumab. La idea és la mateixa però en aquest cas actua bloquejant una proteïna necessària per la formació de nous vasos sanguinis. La idea és que si el tumor no pot fabricar els seus vasos sanguinis, no li arribaran nutrients, quedarà afeblit i esdevindrà molt més sensible als altres tractaments.

Entendre com funcionen els senyals químics de dins la cèl·lula va fer que l’any 2012 s’aprovés el Regorafenib per cassos més avançats. Aquest és un fàrmac que atura una cascada de senyals químiques que al final fan que el DNA de la cèl·lula s’activi i comenci a funcionar de manera incorrecta.

Aquests medicaments (i altres similars) no serveixen sempre ja que el càncer es presenta de moltes maneres diferents. Tampoc estan exempts d’efectes secundaris ja que res que sigui efectiu no té efectes no volguts. Però en cada cas ha representat una millora en el tractament i guanyar un petit percentatge de millora en la supervivència i en la qualitat de vida. Fa deu anys aquestes opcions no hi eren sobre la taula i, amb una mica de sort, quedaran obsoletes d’aquí a deu anys, quan els estudis que es fan actualment donin lloc a nous enfocaments que ofereixin noves maneres d’atacar el problema.

Sempre es diu que la recerca bàsica és fonamental. És cert. Gràcies a la que es va fer fa vint anys es van desenvolupar aquests tractaments. I tot i que el que investiguem avui no ajudarà als malalts de càncer actuals, servirà per tractar la generació dels nostres fills.

I, per descomptat: Carles, i per extensió a tothom qui s’acaba de topar amb un diagnòstic similar…! Molts ànims!! Caldrà mobilitzar recursos emocionals, familiars i afectius de tota mena. Però pel que fa a la part estrictament mèdica, més prosaica i difícil d’entendre,  sempre és bo recordar que avui disposem de millors eines que mai.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s