El faraó, el ganivet i el meteorit

on

via: Centpeus

L’home va acostar el cap al forat que havien fet, va encendre una espelma, va deixar que els seus ulls s’adaptessin a la claror i va mirar endins, sense dir res. Finalment lord Carnarvon no va poder aguantar més i li va preguntar “¿Podeu veure alguna cosa?”.Howard Carter va girar-se amb lentitud i va respondre “Si, coses magnífiques”.

Aquest mínim diàleg entre Carnarvon i Carter va quedar per la posteritat. Acabaven de descobrir la tomba del faraó Tutankamon i el tresor més espectacular de l’antic Egipte estava a punt de sortir a la llum. L’esplendor de la màscara del faraó és la peça mes coneguda, però el que hi havia dins la tomba anava molt més enllà i incloïa des de carros, armes, bastons, vestits i menjar. Hi havia milers de peces d’or, de fustes precioses, d’ivori i de cristall.

I també hi van trobar un ganivet dipositat sobre l’abdomen de la mòmia del faraó. Un ganivet que va resultar ser especialment interessant ja que era fet de ferro.

Sembla estrany que entre tant d’or i materials preciosos, destaqui una simple fulla de ferro, però els egipcis encara no havien trobat la manera de treballar aquest metall, de manera que el valor de qualsevol objecte de ferro seria superior, en aquell temps, al d’altres coses que ara ens semblen més valuoses.

La qüestió era esbrinar d’on provenia aquell ganivet. S’havia especulat amb intercanvis amb altres civilitzacions que ja començaven a entendre la metal·lúrgia del ferro, però això semblava poc probable. La opció més prometedora era que la peça s’hagués fet a partir del ferro d’un meteorit. Aquests cossos provinents de l’espai es divideixen en tres categories principals, i una d’elles són els siderits, fets bàsicament de ferro i níquel.

Estudiar la composició del ganivet permetria esbrinar el seu origen, però durant molt temps això era problemàtic ja que l’anàlisi destruïa part de la peça. Però des de fa unes dècades es disposa d’una tecnologia anomenada “Espectrometria de fluorescència de raigs X” que permet analitzar la composició sense fer malbé la mostra. El que fan és irradiar el metall amb raigs X, de manera que els electrons dels àtoms que el componen passen a estats més energètics. Després, quan els electrons cauen al seu nivell d’energia normal emeten llum fluorescent que podem detectar i relacionar amb el tipus d’àtom que l’ha emès.

Amb això han analitzat el ganivet de Tutankamon i han determinat que la proporció entre ferro i níquel és la que correspon als meteorits metàl·lics. Encara més, coincideix amb la d’un meteorit concret, anomenat  Kharga, que es va trobar en un port d’Egipte, a uns centenars de quilometres d’Alexandria. De manera que, molt probablement, el van fer amb ferro d’aquell meteorit en particular.

Com és previsible, els egipcis havien de donar molt valor al ferro i a les fonts que els permetien començar a fer-lo servir. Per això sembla que la paraula que feien servir per referir-s’hi era “ferro del cel”. Després va arribar el coneixement més profund de la metal·lúrgia i es va entrar en l’edat del ferro quan es va trobar la manera de generar temperatures prou elevades per fondre el ferro dels jaciments. Però quan Tutankamon va morir encara faltava una mica per tot això.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s